Segona Fase del projecte solar fotovoltaic del MRC/UVRI & LSHTM a Entebbe, Uganda: 45% de fracció solar assolida!
Segona Fase del projecte solar fotovoltaic del MRC/UVRI & LSHTM a Entebbe, Uganda: 45% de fracció solar assolida!
A Entebbe, una ciutat a la vora del Llac Victòria a Uganda, hi ha hagut un avanç recent en el camp de l’energia solar. Amb un generador fotovoltaic excepcional de 278 kWp més 930 kWh de BESS de LFP, la unitat de recerca biomèdica MRC/UVRI & LSHTM ha assolit un 45% de fracció solar elèctrica (el que es tradueix en estalvis en les factures d’electricitat). Aquesta iniciativa no només augmenta la capacitat de generació d’energia sostenible del centre, sinó que també estableix un punt de referència cap a un futur més sostenible i autònom en termes energètics. Com que el projecte ja està en una segona fase, aquesta expansió s’ha construït sobre la instal·lació solar fotovoltaica anterior, que consistia en un sistema d’autoconsum de 327 kWp.
Les matrius fotovoltaiques d’aquesta nova fase s’han col·locat als sostres de la Clínica CRF, una clínica recentment construïda pel centre, i sobre les cases del personal. Cada sostre dirigeix totes les cadenes fotovoltaiques a dues sales tècniques, on s’han instal·lat els inversors solars fotovoltaics. S’han col·locat fusibles i SPD tant als sostres com a l’interior de les sales tècniques per protegir totes les cadenes de CC. Les proteccions de CA i els restants quadres elèctrics i de comunicacions completen la instal·lació dins de les sales tècniques. Tota l’electricitat generada a l’àrea de la clínica CRF es transfereix a l’àrea del lloc principal mitjançant una línia de mitjana tensió recentment instal·lada, una extensió de l’anell existent d’11 kV de la Unitat. Un Sistema d’Emmagatzematge d’Energia de Bateries (BESS) està connectat en baixa tensió directament al quadre elèctric principal de la Unitat. Aquest consisteix en un conjunt d’armaris exteriors, col·locats sobre una llosa de formigó.
Quins van ser els objectius d'aquesta instal·lació?
El Consell de Recerca Mèdica a Uganda tenia un doble objectiu en ment. D’una banda, reduir les factures d’electricitat tant com sigui possible, sent així immunes a les futures fluctuacions de preus d’electricitat i dièsel. D’altra banda, i potser més important, convertir-se en neutre en carboni i acostar-se a la plena autonomia energètica.
Com vam aconseguir això?
- Vam realitzar un estudi de prefactibilitat. Això va incloure la monitorització dels patrons de consum energètic del centre, després vam realitzar simulacions per optimitzar l’expansió (que incloïa fotovoltaica + emmagatzematge) i, per últim, vam dissenyar i enginyeritzar la solució utilitzant marques de màxima qualitat al mercat.
- Vam concloure que la millor àrea disponible per col·locar els mòduls fotovoltaics era al voltant de la zona de les cases del personal i el nou sostre de CRF, que també tenia una superfície considerable. Arribar fins allí requeriria estendre l’anell de mitjana tensió que la Unitat de Uganda ja tenia. Es van instal·lar un total de 520 mòduls fotovoltaics en 7 sostres.
- Pel que fa al BESS, vam optar per instal·lar un PCS (Sistema de Conversió d’Energia) de 300 kVA del fabricant francès Socomec, juntament amb un total de 930 kWh, dividits en 5 armaris exteriors de 186 kWh, d’un dels principals fabricants de fosfat de ferro i liti, CATL.
- Per últim, però no menys important, tota la solució està governada per un controlador híbrid, que monitora la càrrega en tot moment, l’energia generada per les matrius fotovoltaiques i l’energia subministrada per la xarxa o els generadors; aquest controlador també s’encarrega de comandar el BESS, que carregarà o descarregarà la bateria segons la millor estratègia possible.
El Sistema d'Emmagatzematge d'Energia de Bateries (BESS)
Com ja es va esmentar anteriorment, per emmagatzemar l’excés d’energia solar fotovoltaica, hem escollit el fabricant Socomec. Aquesta és una empresa amb més de 100 anys d’experiència en conversió d’energia, supervisió i commutadors elèctrics. En particular, la solució seleccionada va ser el “SUNSYS HES L”, un ESS específicament dissenyat per a entorns exteriors i aplicacions d’energia renovable. Aquesta solució utilitza 3 tipus d’armaris, que són més modulars i utilitzen un àrea més petita: un quadre de distribució elèctrica (AC-Cab), un Armari de Conversió d’Energia (C-Cab) i cadascun dels armaris de bateries (B Cab). Al ser més modular, això permet que el sistema s’adapti fàcilment a mesura que creixen les necessitats. A més, aquesta solució permet usar configuracions que són compatibles tant en aplicacions de formació de xarxa com de seguiment de xarxa. El C-Cab en aquest cas consistia en sis mòduls de potència de 50 kVA, que poden ser intercanviats en calent (és a dir, poden ser reemplaçats fins i tot amb el sistema en línia) en cas de manteniment.
En resum, l’expansió solar fotovoltaica portada a terme a la Unitat d’Uganda de MRC/UVRI & LSHTM, representa un pas significatiu cap a l’autonomia energètica i la neutralitat de carboni. Combinant tecnologia de mòduls solars fotovoltaics de primera classe amb els últims avenços en emmagatzematge d’energia de liti, aquest projecte assegura almenys el 45% de les necessitats energètiques del centre, d’una font d’energia neta i representa un model de referència per a futurs projectes a la regió.
La participació d’empreses com Azimut 360, especialitzades en la promoció de solucions energètiques sostenibles i en el desenvolupament de projectes que promouen una transició energètica neta, ha estat clau per a l’èxit i la futura replicabilitat d’aquesta iniciativa, que obre el camí cap a un futur més verd i autosuficient.
Impulsant la Transició Energètica a Tetuan
Impulsant la Transició Energètica a Tetuan: Un projecte de formació fotovoltaica capdavanter al Marroc
Entre finals de novembre i principis de desembre de 2023, el nostre equip de formació internacional va estar de missió a Tetuan per impulsar la transició energètica en el nord del Marroc per mitjà de la transferència de competències tècniques als ajuntaments de Tetuan, Chefchaouen, Mdiq i Martil.
El projecte pretén contribuir al procés de transició energètica, treballant sobre 2 línies principals d’acció:
- Reforçar les capacitats dels tècnics dels 4 municipis, en matèria d’energia fotovoltaica.
- Promoure un intercanvi de bones pràctiques municipals en matèria de transició energètica, focalitzat tant en particular com en empreses.
Actualment, els ajuntaments de la regió de Tànger, Tetuan Alhucemas enfronten el repte de millorar la seva gestió energètica en clau d’estalvi i eficiència. El projecte plantejava activitats de reforç de capacitats dirigides a persones tècniques municipals de quatre ajuntaments de la regió i persones sòcies de la Federació ANMAR.
En les formacions es van abordar diversos aspectes com l’avaluació preliminar d’instal·lacions solars, així com el muntatge de la instal·lació i el manteniment d’aquests sistemes.
Així mateix, es va promoure l’intercanvi de bones pràctiques en energia renovable i eficiència energètica entre municipis associats a ANMAR, marcant un pas important en el camí cap a la sostenibilitat energètica de la regió.
Originalment, la formació estava planificada com una única instal·lació fotovoltaica. Aquesta iniciativa, però, es va expandir per incloure dues instal·lacions, amb l’objectiu d’enfortir els coneixements dels tècnics locals, així com la presència de fonts energètiques renovables i locals en edificis públics.
Es van fer sessions teòriques i pràctiques que van incloure visites a edificis municipals, reporting i treballs de muntatge i posta en marxa dels dos sistemes fotovoltaics a dues dependències de l’Ajuntament de Tetuan. Aquestes formacions eminentment pràctiques van ser especialment valuoses pels tècnics dels ajuntaments, els quals ja disposaven d’una base en electricitat, i necessitaven ampliar els seus coneixements específics en termes de fotovoltaica.
Les persones participants, tècnics/es de diferents ajuntaments de la zona, van ser els protagonistes d’aquest projecte formatiu. Aquesta diversitat va enriquir l’experiència, permetent un intercanvi de coneixements i experiències entre municipis. Les activitats es van centrar a Tetuan, però l’impacte del projecte es preveu que s’estengui per tota la regió.
Un aspecte destacable d’aquest projecte va ser l’ús de proveïdors locals del Marroc per a la compra de materials, una decisió presa per contribuir a l’impuls de l’economia nacional del sector i a la seva autonomia. A més, la col·laboració amb la sòcia local ANMAR va ser essencial per a la coordinació i l’èxit del projecte.
Aquest projecte ha estat finançat per Barcelona Solidària, reflectint un vincle fort i productiu entre Espanya i el Marroc en matèria de desenvolupament sostenible.
L’objectiu final d’aquesta iniciativa va ser capacitar els tècnics marroquins en tecnologies fotovoltaiques, amb la visió que es puguin replicar aquests projectes en altres parts del país. Aquesta transferència de coneixements es preveu que tingui un impacte durador, no només en la reducció de la dependència energètica, sinó també en la promoció de l’autonomia regional i el desenvolupament sostenible.
Azimut World: àrea de Cooperació al desenvolupament internacional
El Paper de les Bateries en Sistemes Híbrids Solars
El Paper de les Bateries en Sistemes Híbrids Solars a l'Àfrica
En els últims anys, els sistemes d’ emmagatzematge electroquímic s’han posicionat com a actors significatius en la transició energètica, al costat de les fonts renovables. A diferència d’altres sistemes d’ emmagatzematge convencionals com els mecànics, tèrmics o químics, l’emmagatzematge electroquímic ofereix diverses avantatges, incloent una alta densitat d’energia i potència, preus de mercat competitius i la capacitat de suportar aplicacions de càrrega i descàrrega contínues.
A causa de la seva escalabilitat i flexibilitat, les bateries electroquímiques s’han fet omnipresents en la nostra vida quotidiana, alimentant dispositius portàtils des de telèfons mòbils fins a tauletes o ordinadors portàtils. No és d’estranyar, doncs, que fins i tot el sector automobilístic estigui fent el pas dels motors de combustió als motors elèctrics, acoblats amb bateries electroquímiques.
En el sector fotovoltaic (PV), les bateries s’han utilitzat àmpliament durant la darrera dècada per emmagatzemar l’energia excendent produïda pels panells solars durant les hores assolellades i utilitzar-la durant la nit. La decisió de traslladar la producció d’energia a la nit pot estar motivada per diversos factors, depenent del tipus d’instal·lació.
En sistemes connectats a la xarxa, tant a nivell industrial com residencial, la majoria dels sistemes solars instal·lats no inclouen bateries. La raó d’això, rau en les implicacions de cost. Traslladar l’energia solar excendent a les hores nocturnes comporta un augment del cost per quilowatt hora (kWh) i un període de retorn de la inversió més llarg. Proporcionar exemples quantitatius és complicat, ja que depèn de factors com les factures elèctriques, els costos programats, els preus de les bateries i la capacitat de les bateries.
Segons la nostra experiència en el sector, per duplicar l’autoconsum mitjançant el sistema híbrid, passem de 4-5 anys de Temps de Retorn de la Inversió, amb només la instal·lació fotovoltaica, a 9-10 anys amb bateries. Per aquesta raó, la majoria de les instal·lacions són conegudes com a “0-injecció” o “autoconsum”, on la producció màxima del sistema solar coincideix amb la demanda màxima de càrrega.
Abordant els Desafiaments de Fiabilitat:
No obstant això, si la xarxa local és poc fiable i obliga els consumidors a patir talls de corrent freqüents, l’ús de bateries esdevé una solució més econòmica i respectuosa amb el medi ambient en comparació amb el recolzament en generadors dièsel com a reserves. Les indústries i els hospitals, per exemple, es beneficien de la integració de bateries en els seus sistemes ja que això assegura un grau més alt d’independència de la xarxa, resultant en un subministrament energètic més estable i flexible.
Diverses situacions a l’Àfrica han demostrat la necessitat crítica d’integració de bateria, ja que els hospitals no podien operar en sales quirúrgiques a causa de talls de xarxa i la indisponibilitat temporal de combustible dièsel per a generadors. A més, alimentar els teus dispositius amb la teva pròpia energia produïda també té un gran avantatge en termes de qualitat i seguretat energètica.
La primera és crucial per evitar que els dispositius dels clients, que poden ser molt costosos, estiguin subjectes a una alimentació elèctrica fluctuant de la xarxa i així es malmetin amb el temps. La segona millora la resiliència de la indústria o l’hospital en reaccionar a l’augment dels preus dels combustibles fòssils o les inestabilitats polítiques.
Sistemes Fora de la Xarxa (off grid):
En el cas específic dels sistemes fora de la xarxa, les bateries assumeixen un paper clau, oferint una solució pràctica i indispensable. La seva integració amb la tecnologia fotovoltaica (PV) esdevé fonamental per assegurar un subministrament de corrent ininterromput les 24 hores del dia. Aquests sistemes van més enllà de la simple optimització econòmica i estan dissenyats per complir objectius específics. Depenent de l’aplicació, la bateria pot ser dimensionada de manera adequada per satisfer els requeriments de càrrega durant dos o fins i tot tres dies consecutius. Donada la imprevisibilitat dels recursos solars, aquests sistemes són consistentment hibriditzats amb petits generadors dièsel com a mesura de contingència durant períodes prolongats de pluja.
Mirant Cap al Futur:
En el pròxim blog, entrarem en detall sobre els tipus de bateries disponibles (plom-àcid, ió de liti, bateries de flux…) discutint quines són preferides en un cas i quines en l’altre. Com que la importància de l’emmagatzematge en l’electrificació dels sectors de producció i consum és ben coneguda, sempre hi ha més i més tecnologies emergents entrant al mercat. Passarem revista les més populars, descrivint els seus avantatges i inconvenients en aplicacions comercials i industrials.
Per més informació pots llegir l’article relacionat:
https://azimut360.coop/2023/11/energia-solar-per-a-hospitals-a-lafrica-subsahariana-quan-te-sentit/
Azimut World: àrea de Comercial Internacional
Energia solar per a hospitals a l'Àfrica subsahariana: quan té sentit?
Energia solar per a hospitals i centres de recerca biomèdica a l'Àfrica subsahariana: quan té sentit?
L’energia solar ha anat creixent exponencialment a tot el món a causa dels seus nombrosos avantatges i capacitat per satisfer les demandes d’una població creixent. A l’Àfrica subsahariana, la necessitat d’energia fiable en hospitals i centres de recerca biomèdica s’ha tornat cada vegada més crucial. Aquest article explorarà les raons darrere d’aquesta necessitat, els beneficis de l’energia solar i les condicions òptimes per implementar sistemes solars fotovoltaics (FV), solucions d’emmagatzematge d’energia de bateries (BESS), sistemes híbrids fotovoltaic + dièsel i producció d’oxigen mèdic alimentat per energia solar.
Per què hospitals i centres de recerca biomèdica?
Els hospitals i centres de recerca biomèdica juguen un paper vital en la salut i el benestar de les persones de l’Àfrica subsahariana. Són responsables de proporcionar atenció mèdica crítica, dur a terme investigacions que salven vides i crear una infraestructura sanitària sostenible. Com a tal, requereixen un poder continu, fiable i eficient per executar les seves operacions i donar suport a la seva missió.
La necessitat d’una font d’alimentació fiable
La manca d’un subministrament elèctric fiable a l’Àfrica subsahariana planteja reptes importants als hospitals i centres de recerca. Els freqüents talls d’energia interrompen els serveis, equips i investigacions essencials[1]. Això, pot conduir a la pèrdua de dades valuoses, retards en l’atenció dels i les pacients potencialment mortals i un augment dels costos operatius. A més, dependre de la xarxa local pot sotmetre els valuosos electrodomèstics dels clients a fluctuacions de potència i disminuir la resiliència en resposta a augments de preus dels combustibles o incerteses polítiques.
La necessitat d’una font d’energia estable i eficient és essencial per abordar aquests reptes i garantir el funcionament eficaç de les institucions sanitàries.
Els beneficis de l’energia solar
L’energia solar ofereix diversos beneficis per als hospitals i centres de recerca biomèdica de l’Àfrica subsahariana:
- Fiabilitat: Els sistemes d’energia solar poden proporcionar una font d’alimentació estable i contínua, reduint el risc d’interrupcions i minimitzant les interrupcions dels serveis i la investigació.
- Rendibilitat: Els sistemes d’energia solar han reduït significativament el seu cost durant l’última dècada. Això fa que sigui més assequible per a les institucions sanitàries invertir en energia solar.
- Sostenibilitat: L’energia solar és un recurs net i renovable que pot ajudar a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i promoure pràctiques respectuoses amb el medi ambient.
- Escalabilitat: Els sistemes d’energia solar es poden ampliar fàcilment per satisfer les creixents demandes dels hospitals i centres de recerca.
- Simplicitat i experiència local: L’energia solar empra tecnologia senzilla que pot ser fàcilment mantinguda i coneguda pel personal local, reduint la dependència d’experts externs.
- Energia d’alta qualitat: La generació d’energia solar és estable i controlada per inversors de tecnologia avançada, garantint un subministrament d’energia consistent i d’alta qualitat per a operacions crítiques.
Quan afegir energia solar fotovoltaica?
És important tenir en compte els següents factors a l’hora de decidir quan afegir energia solar fotovoltaica a hospitals i centres de recerca:
- Ubicació: Les zones amb abundant insolació i ombra mínima són ideals per a instal·lacions solars fotovoltaiques.
- Demanda energètica: Comprendre els patrons de consum d’energia de la institució ajudarà a determinar la mida adequada del sistema solar fotovoltaic.
- Espai disponible: La instal·lació ha de disposar d’espai suficient per a la instal·lació de plaques solars i equips relacionats.
- Incentius financers: Els governs i les organitzacions poden oferir incentius, subvencions o crèdits fiscals per a la instal·lació de sistemes solars fotovoltaics, fent-la més assequible. Consulta’ns més per conèixer les oportunitats de finançament actuals.
Quan afegir emmagatzematge de la bateria?
L’emmagatzematge de la bateria és útil quan:
- La inestabilitat de la xarxa és freqüent, i l’energia auxiliar d’emergència (backup) és crucial per mantenir els serveis essencials i les activitats de recerca.
- La demanda d’energia fluctua al llarg del dia, i l’energia emmagatzemada es pot utilitzar durant els períodes de màxima demanda.
Potenciar la quota d’energia renovable enfront de l’autoconsum fotovoltaic directe (FV).
Tipus de solucions d’emmagatzematge d’energia de bateries (BESS)
Es poden utilitzar diferents químics de solucions d’emmagatzematge d’energia de bateries per a hospitals i centres de recerca, incloent:
- Bateries de plom-àcid: Són una opció rendible, però tenen una vida útil més curta i una densitat d’energia més baixa en comparació amb altres tipus de bateries.
- Bateries de ions de liti: Ofereixen una major densitat d’energia, una vida útil més llarga i un millor rendiment, però tenen un cost més elevat.
- Bateries de flux: Aquestes bateries són adequades per a l’emmagatzematge d’energia a gran escala i poden proporcionar durades de descàrrega més llargues, però són més complexes i cares que altres opcions.
Hibridació amb la xarxa elèctrica i/o grups electrògens dièsel existents
La integració de sistemes solars fotovoltaics amb la xarxa de serveis públics i/o grups electrògens dièsel existents permet una font d’alimentació més estable i flexible. Els sistemes híbrids poden optimitzar la generació i el consum d’energia, reduint la dependència del combustible dièsel i reduint els costos operatius. Aquests sistemes es poden dissenyar per prioritzar l’energia solar, utilitzant l’electricitat de xarxa com a font secundària i recorrent als generadors dièsel només quan sigui imprescindible.
Usos addicionals: Energia solar per a la producció d’oxigen mèdic
L’oxigen medicinal és essencial als hospitals per a diversos tractaments i procediments. En molts hospitals de l’Àfrica subsahariana, el subministrament d’oxigen pot ser poc fiable i costós. L’energia solar es pot utilitzar per alimentar sistemes de producció d’oxigen mèdic, proporcionant una solució sostenible i rendible. En aprofitar l’energia del sol, els hospitals poden produir el seu propi oxigen, reduint la dependència de proveïdors externs i garantint un subministrament constant per a necessitats sanitàries crítiques.
L’energia solar presenta una solució prometedora per a hospitals i centres de recerca biomèdica a l’Àfrica subsahariana, oferint una font d’energia fiable, rendible i sostenible. L’avaluació de les necessitats i circumstàncies específiques de cada institució és crucial per determinar el moment i el mètode òptims per implementar un sistema solar fotovoltaic amb o sense emmagatzematge de bateries o hibridar-se amb la xarxa de serveis públics o amb un grup electrogen. En adoptar l’energia solar, les institucions sanitàries poden superar els reptes de les fonts d’energia poc fiables i contribuir al desenvolupament a llarg termini de la infraestructura sanitària de la regió.
Estàs preparat per explorar el potencial de l’energia solar per al teu hospital o centre de recerca biomèdica a l’Àfrica Subsahariana? El nostre equip d’experts està aquí per ajudar-lo a avaluar les seves necessitats, dissenyar la solució òptima i oferir-li una proposta tecnoeconòmica.
[1] https://www.news24.com/fin24/Economy/waves-of-blackouts-hit-major-cities-in-ivory-coast-20210505
https://apanews.net/2023/05/02/fuel-shortage-hits-malawi-regulator-blames-logistical-woes/
Azimut World: àrea de Comercial Internacional
Casa de Gaiato i la seva aposta per l'energia solar
Casa do Gaiato i la seva aposta per l'energia solar.
Estalvi en les despeses elèctriques i formació per a les noves generacions
En el cor de la província de Maputo, a Moçambic, la Casa do Gaiato (CdG) ha estat un far de suport social per a les comunitats rurals durant més de tres dècades. Aquesta organització sense ànim de lucre, situada al districte de Boane, ha proporcionat una àmplia gamma de serveis vitals, des de l’alimentació fins a l’educació, als infants orfes i a les famílies necessitades dels pobles veïns. Amb una de les escoles més grans i exitoses de la regió, CdG no només ofereix educació primària i secundària, sinó que també proporciona serveis de recollida d’infants i suport social a les famílies.
No obstant això, aquesta institució s’enfronta des dels seus inicis a un desafiament important: la manca d’un subministrament elèctric assequible i fiable. Com una de les poques entitats de la zona connectada a la xarxa nacional, CdG ha hagut de suportar factures d’electricitat elevades i, per consegüent, una càrrega financera que ha minvat la seva capacitat d’autosuficiència. Aquesta situació ha forçat l’organització a dependre cada vegada més de fonts de finançament externes per a continuar amb les seves activitats i projectes comunitaris.
Però el problema no s’acaba aquí. La inestabilitat i la baixa qualitat del subministrament elèctric han tingut un impacte directe en les operacions diàries de CdG. Des de la interrupció d’activitats fins a la reparació freqüent o substitució de maquinària i aparells, l’organització ha hagut de recórrer a generadors dièsel cars i mediambientalment insostenibles.
Aquesta crisi energètica no és un problema aïllat de CdG; és una realitat que afecta tota la comunitat circumdant. La necessitat d’una font d’electricitat neta, assequible i fiable era més urgent que mai, no només per a l’organització, sinó també per a les famílies que depenen dels seus serveis.
Aquesta iniciativa té com a objectiu no només alleujar la càrrega financera de l’organització mitjançant la instal·lació d’un sistema solar fotovoltaic de 42,8 kW i 40 kWh de capacitat d’emmagatzematge, sinó també formar la pròxima generació de tècnics en energies renovables.
La primera fase del projecte s’ha centrat en la reducció de les factures d’electricitat de CdG, que han estat un obstacle significatiu per a la seva autosuficiència. Amb l’ús de bateries per a l’emmagatzematge d’energia, l’organització espera establir un subministrament elèctric parcialment independent, alliberant recursos per a altres projectes comunitaris.
En una decisió estratègica que reflecteix la seva sensibilitat cap a les necessitats de la comunitat, la Casa do Gaiato (CdG) ha optat per prioritzar l’àrea residencial en cas d’apagades de la xarxa. Les bateries de suport de 40 kWh estan connectades exclusivament a aquesta àrea, permetent un subministrament d’energia més prolongat en situacions crítiques. Aquesta elecció posa de manifest l’enfocament humanitari de l’organització, que considera l’àrea residencial com la més crítica en comparació amb l’àrea productiva.
Per assegurar l’èxit del projecte, CdG ha col·laborat estretament amb nosaltres com a cooperativa d’enginyeria especialitzada en energies renovables. Des de l’adjudicació del contracte, ambdues parts hem supervisat de prop les activitats realitzades per la subcontractista, mantenint reunions periòdiques quinzenals fins a la finalització del projecte.
Però aquesta iniciativa va més enllà de la simple instal·lació de panells solars i bateries. El projecte a CdG no se centra només en solucions a curt termini. Entenem que la sostenibilitat del sistema instal·lat depèn també de la formació i l’educació de les persones que se’n faran càrrec. Per això, s’ha incorporat un component educatiu al projecte, oferint formació teòrica i pràctica en sistemes solars fotovoltaics als joves que resideixen a les seves instal·lacions. Aquesta formació no es limita als residents de CdG; s’estén també als joves dels pobles veïns, amb l’assistència de la Fundação Encontro.
Per això pensem, que l’impacte d’aquesta iniciativa podria ser transformadora a diversos nivells. No només es tracta del primer projecte d’aquest tipus a la regió, sinó que també serveix com a model per a futurs programes en el camp de les energies renovables. Mitjançant la col·laboració amb les autoritats locals, CdG i la Fundação Encontro aspiren a fer d’aquesta iniciativa un punt de partida per a una revolució energètica verda a la comunitat.
És per això, que els objectius principals del pla són doblement impactants: d’una banda, proporcionar a CdG un subministrament elèctric més assequible i sostenible, i de l’altra, formar una nova generació de professionals en el camp de les energies renovables. Aquesta és una aposta per al futur que podria canviar les regles del joc no només per a CdG, sinó per a tota la regió.
Amb un estalvi anual estimat de 3.500€ en factures d’electricitat i un impacte educatiu que s’estén més enllà de les seves aules, la Casa do Gaiato (CdG) està establint un nou paradigma en l’ús d’energies renovables i educació a Moçambic. Aquest projecte pioner no només ha millorat la sostenibilitat financera de l’organització, sinó que també ha obert noves vies d’aprenentatge i oportunitats laborals per als joves de la comunitat.
Durant els tres mesos des de la seva implementació, la instal·lació fotovoltaica ha demostrat ser un èxit rotund. L’estalvi anual de 3.500€ equival al cost dels estudis universitaris per a tres estudiants, una contribució significativa a l’autosuficiència de CdG. A més, el sistema de còpia de seguretat ha estat crucial per a mantenir les operacions ininterrompudes, fins i tot durant les apagades de la xarxa que abans paralitzaven les activitats de l’organització.
Però el projecte va més enllà dels números. En paraules d’Arlindo Gabriel Baptista, professor de física i informàtica a CdG, aquesta iniciativa ha enriquit el currículum escolar, permetent-li introduir discussions sobre energies renovables en classe. Baptista espera que aquesta experiència pugui donar lloc a un curs de formació professional en fotovoltaica a l’escola.
Rosa Francisco Anakondia, una de les estudiants que va participar en la formació, reflecteix l’impacte transformador del projecte. Amb 24 anys, Rosa ha descobert una passió per les energies renovables i aspira a una carrera en aquest camp en ràpida expansió. “Vaig aprendre que mai és tard per aprendre alguna cosa,” diu Anakondia, destacant també la seva contribució a desmuntar estereotips de gènere en àrees tècniques.
Azimut World: àrea de cooperació al desenvolupament
Panells fotovoltaics: N'hi ha prou o n'hi ha massa?
Panells fotovoltaics: N'hi ha prou o n'hi ha massa?
Dimensionat òptim d'instal·lacions fotovoltaiques
Quan volem posar panells solars a casa nostra o al nostre negoci, una de les primeres preguntes que ens sorgeix és: quants panells solars necessitem?
Comencem aclarint que la nostra llar o la nostra empresa sempre ha tingut energia, independentment dels panells. El que realment volem determinar és quanta energia generaran les plaques solars en comparació amb quanta energia necessitem diàriament.
En aquest context, parlem d’autoconsum amb excedents compensats. Això significa que només estem considerant instal·lacions que produeixen energia per al propi ús i poden “vendre” l’excedent de tornada a la xarxa tot i que veurem que no és exactament així. No vendrem l’energia sinó que ens compensaran amb un import força inferior l’energia excedentària.
Posem un exemple, en una casa típica, el consum màxim d’energia sol ser durant el matí i la tarda/vespre, amb baixa demanda al migdia.
Triar la quantitat adequada de panells pot semblar complicat, però tenim dos factors clau a tenir en compte:
- Canvi d’Hàbits: Sovint, amb la instal·lació de panells, les famílies comencen a usar els electrodomèstics durant les hores de sol màxim.
- Compensació d’Excedents: L’energia sobrant pot reduir la factura elèctrica, fins al punt de pagar només la quota fixa, sense els costos variables d’energia.
Un exemple pràctic es pot veure en una factura on l’energia consumida des de la xarxa costa 21,97€, però la compensació per l’energia sobrant és de 34,54€. Això vol dir que la factura real seria negativa! Tot i això, cal tenir present que només es compensa fins a 0€.
No obstant, no hi ha una solució única per a tothom. Cada casa té un consum diferent i altres factors, com l’ús d’electrodomèstics elèctrics o vehicles elèctrics, poden afectar la decisió. Generalment, si una casa consumeix 4000 kWh anuals, la instal·lació hauria de produir entre 3200 i 4800 kWh. Això es tradueix en uns 6 a 10 panells, encara que això pot variar segons el tipus de panell i la seva ubicació.
Algunes persones opten per instal·lar bateries per emmagatzemar energia per a ús nocturn. Això podria justificar més panells. D’altres podrien voler maximitzar la coberta amb panells, encara que això podria conduir a una producció excessiva d’energia. Cal tenir present que la part variable de la factura elèctrica no pot ser negativa, independentment de quants panells tinguem.
Per aquest motiu, és crucial equilibrar les necessitats energètiques amb el nombre de panells a instal·lar, sense caure en l’error de sobredimensionar excessivament la instal·lació.
No recomanen sobredimensionar una instal·lació fotovoltaica amb més panells per diverses raons:
- Inversió inicial més elevada: Instal·lar més panells dels necessaris augmenta significativament el cost inicial de la instal·lació. Aquests diners podrien haver-se invertit en altres mesures d’eficiència energètica o en altres projectes.
- Manteniment: Amb més panells, el manteniment pot ser més complex i costós. A més, si un panell es trenca o presenta problemes, pot no ser tan evident identificar el problema en una instal·lació més gran.
- Espai: Cada panell ocupa un espai valuós en la teulada o al terreny. Sobredimensionar podria significar renunciar a l’ús d’aquest espai per a altres finalitats, com ara terrasses, jardins o altres estructures.
- Retorn de la Inversió (ROI) més lent: Si estàs generant més energia de la que pots utilitzar o vendre, el teu retorn d’inversió serà més lent, ja que no estàs optimitzant la capacitat dels teus panells.
- Compensació limitada a la factura: L’energia sobrant que es produeix no sempre pot ser compensada en la factura elèctrica. Si la instal·lació genera més energia de la que es pot compensar, aquest excedent es perd ja que la factura no pot ser negativa. Això significa que s’està produint energia que no es capitalitza econòmicament.
A més recorda que l’energia més sostenible és aquella que no consumim! Instal·la allò que realment necessites per a cobrir el teu consum.
Eloi Pareja
Tècnic de projectes
eloi.pareja@azimut360.coop
Programa d’Internacionalització d’Acció 2023: obrint mercat a Costa d’Ivori
Programa d’Internacionalització d’Acció de la Generalitat de Catalunya: Una Mirada cap a Costa d’Ivori
A finals de juliol de 2023, per segon any consecutiu, hem donat per conclòs el nostre projecte d’internacionalització del programa d’Acció de la Generalitat de Catalunya. Un pas endavant que destaca el nostre compromís amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica més enllà de les nostres fronteres.
Per què Costa d’Ivori? Amb el recolzament inestimable de l’equip d’Acció, vam escollir continuar treballant a Costa d’Ivori com a destí estratègic. El nostre desig? Fer arribar les nostres solucions fotovoltaiques a aquesta regió, aportant una alternativa sostenible per a la seva creixent demanda energètica.
Els nostres objectius clau a Costa d’Ivori inclouen:
- Prospecció de Mercat: Identificar els sectors empresarials amb més potencial per integrar solucions solars, contribuint així a reduir els seus costos energètics.
- Col·laboració Local: Cercar agents comercials locals, garantint que les nostres solucions s’adapten a les necessitats específiques del mercat ivorià.
- Finançament i Suport: Explorar programes de subvencions i altres oportunitats de finançament local que facilitin la implementació de projectes solars.
Aquesta jornada ens ha portat a connectar amb un total de 25 empreses d’aquesta regió, amb les quals vam tenir l’oportunitat de mantenir reunions cara a cara, gràcies a una detallada agenda de visites organitzades a Abidjan els dies 11 i 12 de juliol.
Reflexions Finals Tot i que la durada prevista del projecte era de 4 mesos, la nostra estada es va prolongar per poder aprofundir en la comprensió del mercat ivorià. El que hem après ens dona una visió detallada de les necessitats energètiques locals i dels desafiaments que afronten les empreses d’aquesta zona.
Ara, amb aquesta experiència a la mà, continuem treballant amb passió per impulsar la transformació solar a Costa d’Ivori. Estem convençuts que les solucions fotovoltaiques poden jugar un paper crucial en el futur energètic d’aquesta nació.
Si vols saber més sobre els nostres projectes i la nostra visió per a un món més verd, segueix descobrint els nostres projectes. #TransformacióSolar #AccióCatalunya #EnergiaVerda
Bouaké: de la pobresa energètica a la salut
De la pobresa energètica a la salut: el paper de l'energia renovable en la millora de l'atenció sanitària a Bouaké"
En un context global d’emergència mèdica i climàtica com el de la COVID-19, es va iniciar el projecte #KotiakróA360 liderat per la nostra enginyera Maria Vivancos i finançat per l’Agència catalana de cooperació al desenvolupament (ACCD). L’objectiu del projecte rau en la millora en l’atenció sanitària del Centre de Salut i a la maternitat del barri de Kottiakoffikro a la ciutat de Bouaké a la Costa d’Ivori.
Durant la intervenció a la zona s’ha implementat un sistema de generació fotovoltaica que ha permès garantir la disponibilitat d’energia elèctrica les 24h del dia i millorar l’eficiència energètica del centre impactat.
Recordem que en moltes zones a l’Àfrica la xarxa general elèctrica és inestable i provoca talls continuats de llum.
Això fa que sovint en un hospital, o en un centre de salut es quedin a les fosques mentre realitzen les consultes, cirurgies, etc. o que els equips mèdics es malmetin a causa de la mala qualitat de la xarxa.
De manera addicional, la infraestructura en la qual s’intervé es beneficia d’estalvis energètics en consumir menys energia de la xarxa.
La implementació de les plaques solars permet estabilitzar el subministrament elèctric i garantir-ne la disponibilitat pel qual es preveu una millora substancial en el servei i l’atenció sanitària i també en la vida útil dels equipaments mèdics minimitzant les fallades de la xarxa.
En aquesta primera fase del projecte, la nostra enginyera i cap de projecte va estar treballant amb els tècnics locals per instal·lar un sistema fotovoltaic que garantís la disponibilitat d’energia elèctrica produïda localment amb fonts renovables. Durant el procés es van dur a terme formacions als tècnics per al manteniment de la planta solar fomentant al màxim l’autonomia local possible.
Aquesta instal·lació ha permès, a més, la disponibilitat d’oxigen mèdic produït de forma local amb concentradors.
L’oxigen és un fàrmac essencial per a la gestió dels parts i el tractament de malalties infantils com la pneumònia, la malària o la sèpsia, malalties amb gran prevalença a la zona d’intervenció.
A més, amb la pandèmia de la Covid-19, l’oxigen va esdevenir encara més essencial per als centres de salut i hospitals com el de Kotiakró, que va estar designat pel Ministeri de Salut com a centre per a l’aïllament i tractament de pacients Covid-19.
En aquell moment, durant la pandèmia, es va preveure que, mentre que la majoria dels malalts atesos presentaven símptomes lleus, el 14% necessitaria oxigen a l’hospital i el 5% ventilació mecànica en cures intensives. Per això, la disponibilitat d’oxigen mèdic es va convertir en una qüestió vital per garantir la salut i el benestar de la població.
Per satisfer les necessitats d’oxigen mèdic es van instal·lar 3 concentradors que han permès que l’hospital tingui accés garantit 24 h hores els 7 dies de la setmana. Fins al moment, aquest tractament no estava garantit.
Tal com ens expliquen Euhène Kra Kouassi president de l’AIP i Assé Kouadio Innocent director del departament de pediatria del CHU (Centre Hospitalier Universitaire) en el documental que podeu veure, fins abans de la intervenció, no hi havia hospitals públics que poguessin administrar oxigen de forma continuada.
Prèviament al projecte, l’únic centre sanitari de la ciutat en el que hi havia disponibilitat d’oxigen era al CHU. Així i tot, el subministrament no estava garantit, ja que es realitzava a partir de cilindres que es reomplen en plantes centralitzades a Abidjan, a 5 h en cotxe de Bouaké. Habitualment, els pacients havien de ser traslladats fins a l’hospital de Yamoussoukro.
Per aquest motiu, es va considerar necessari trobar alternatives per al subministrament d’oxigen mèdic a Bouaké.
Si algú fora de la ciutat necessitava aquest tractament, sovint, havia de recórrer més de 40 km per arribar al CHU a Bouaké. Moltes vegades es donava el cas que arribaven i no hi havia oxigen disponible a les bombones. Per això era necessari trobar alternatives de millora per a l’atenció d’aquests pacients.
Paral·lelament a la instal·lació dels concentradors d’oxigen, es va formar al personal tècnic i sanitari per a un ús correcte de la maquinària i una millor atenció als i les pacients.
El projecte, no només consta de la part tècnica, relacionada amb les instal·lacions, sinó que procura una aproximació a les cures i a la millora de la salut a través de la sensibilització de la població local properes al Centre de Salut de Kotiakró, a través de la formació de les agrupacions de dones dels diferents pobles i barris propers, en matèria de dret a la salut. Al llarg de les diverses fases del projecte s’han dut a terme sessions divulgatives sobre drets sexuals i reproductius, sobretot en l’àmbit materno infantil que pretenen incidir en la salut de les mateixes dones i, també, millorar la salut del teixit comunitari, aportant coneixements i eines des d’aquest àmbit per impulsar un model de promoció de la salut sexual des d’un enfocament de drets i centrat en el benestar de totes persones.
Treballem en projectes com aquest perquè pensem que l’accés a l’energia millora l’accés a altres drets com el dret a la salut, el dret a l’educació, o en definitiva, el dret a la vida.
Tot i que la intervenció a la zona ja ha finalitzat estem a l’espera d’obtenir resultats i valorar l’impacte del projecte en la millora de l’atenció mèdica tant pel que fa als equipaments, com pel personal sanitari i, especialment, el de les persones beneficiàries.
Aprofitar l'espai de qualsevol coberta amb plaques solars flexibles
Aprofitar l'espai de qualsevol coberta amb plaques solars flexibles. Una instal·lació innovadora al Moll de pescadors del Port de Barcelona
Fa unes setmanes es va presentar al Port de Barcelona una de les instal·lacions fotovoltaiques més innovadores de la ciutat. La instal·lació feta al Moll de Pescadors forma part del projecte LIVE BIVP (Building-integrated Photovoltaics) coordinat per COMSA i cofinançat pel programa europeu LIFE.
S’hi han instal·lat 29.5kWp amb l’objectiu de demostrar solucions per integrar mòduls fotovoltaics en edificis amb cobertes complexes i promoure la generació d’energia neta en tot tipus d’estructures i edificacions.
Els nostres instal·ladors han muntat 584 plaques solars amb la particularitat d’estar fabricades amb un material orgànic lleuger, flexible i de fàcil instal·lació. Aquests innovadors panells solars han estat desenvolupats per l’empresa alemanya Heliatek i s’estima que, al cap de l’any, produiran 43.4 MWh d’electricitat.
Les plaques solars emprades en aquest projecte són substancialment diferents als panells què s’utilitzen habitualment en les instal·lacions fotovoltaiques. Heliasol és el prototip en què l’empresa alemanya està treballant i es tracta d’un model de panell solar flexible amb capa adhesiva al seu revers.
D’aquesta manera, tant els materials utilitzats per a la fabricació, com la seva lleugeresa, permeten reduir les quantitats de materials emprats per al seu muntatge.
La tecnologia de panell flexible i sense marc rígid permet que aquests es puguin adherir directament a la coberta sense la necessitat de tota l’estructura que es sol requerir. A més, permet adaptar-se a diferents tipus d’estructura. En el cas del projecte de Moll de Pesacadors, la coberta té forma ovalada la qual cosa fa que aquest model de panell s’adapti millor que un panell habitual rígid de silici cristal·lí amb marc rígid d’alumini.
A més, si bé un panell habitual, amb el seu anàlisi del cicle de vida, sol comportar una emissió de gasos al voltant de 40 o 50gCO2 equivalents per cada kWh generat, els panells flexibles instal·lats les seves emissions baixen per sota els 10gCO2. Els materials orgànics emprats per a la seva fabricació, i el fet de no utilitzar elements de les anomenades terres rares, suposen una reducció de l’impacte ambiental d’aquesta tecnologia.
No obstant, la cel·la pròpiament parlant té una eficiència al voltant del 7%, a diferència dels panells de silici monocristal·lí instal·lats habitualment que ronden el 20%. Tot i les limitacions actuals, és una tecnologia que amb els anys anirà millorant l’eficiència i aportarà múltiples usos.
Pots veure algunes notícies publicades als enllaços:
El Port de Barcelona instal·la plaques fotovoltaiques innovadores al moll de Pescadors i inicia la seva primera comunitat energètica